Detroit: 17, 18 i 19 de novembre

092838.jpg-r_1280_720-f_jpg-q_x-xxyxxDivendres 17 de novembre a les 22 h
Dissabte 18 de novembre a les 20 h
Diumenge 19 de novembre a les 19 h

EUA. 2017. 143 min.
Director: Kathryn Bigelow
Guió: Mark Boal
Intèrprets: John Boyega, Jack Reynor, Hannah Murray, Anthony Mackie, Will Poulter, Jacob Latimore, Jason Mitchell, Kaitlyn Dever, John Krasinski, Darren Goldstein
Gènere: drama
VO en anglès subtitulada en castellà
No recomadana per a menors de 12 anys

Sinopsi
Retrat d’un dels moments més foscos esdevinguts durant els disturbis civils que van sacsejar Detroit l’estiu de 1967.

Què diu Jorge Loser a la revista Butxaca:
Des de l’Oscar, Kathryn Bigelow ha canviat els gèneres purs per la història recent del seu país. Després de narrar la caça de Bin Laden, la directora redirecciona ara la seva diana en les revoltes racials i la brutalitat policial, que ja havia explorat abans en el seu thriller ciberpunk Días extraños. Si aquella servia de mirall als disturbis de Los Angeles als noranta, sota la lent de la ciència-ficció, Detroit es maquilla de filtres retro i la textura d’un film de l’època, però en realitat ofereix una llum esclaridora als problemes recents de Nova York o Baton Rouge amb el mateix efecte refractant que va tenir Straight Outta Compton amb els incidents de Ferguson.
Després d’alguns anys de cintes compromeses amb els problemes racials, Detroit es corona com la més important, juntament amb Déjame salir i I Am Not Your Negro. Començant amb una gran seqüència animada, Bigelow il·lumina la història de les migracions que van portar a la situació on ens endinsa posteriorment. De forma concisa i naturalista, fins al punt de semblar un fals documental realitzat als anys seixanta, la directora es pren el seu temps per exposar l’olla a pressió que era Detroit i establir les bases del cor de l’obra: l’incident de l’hotel Algiers. És allà on les interpretacions brillen, des d’un eloqüent i gairebé mut John Boyega a un sorprenent Will Poulter, en una encarnació tremenda d’un policia racista.
Detroit no és un film d’acció o un thriller, és gairebé un docudrama que rivalitzarà amb les millors pel·lícules de terror de l’any i, amb les seves dues hores i mitja, es fa curta. El seu tram final judicial és la cirereta per acabar de donar-li sentit a les veritables intencions de l’obra i ajudar a aclarir del tot que el que hem vist, encara que soni obvi, no parla de les revoltes d’aquest període, sinó de la intolerable i podrida vara de mesurar racial dels EUA, que no només continua igual de caducada avui que el 1967, sinó que viu un moment que no sembla tenir intenció de canviar.


Deixa un comentari

*