El caso Sloane: 27, 28, 29 i 30 de juliol

SLOANDijous 27 de juliol a les 21 h
Divendres 28 de juliol a les 22 h
Dissabte 29 de juliol a les 20 h
Diumenge 30 de juliol a les 19 h

EUA. 2016. 132 min.
Director: John Madden
Guió: Jonathan Perera
Intèrprets: Jessica Chastain, Mark Strong, Gugu Mbatha-Raw, Michael Stuhlbarg, Alison Pill
V.O. anglès subtitulada en castellà
No recomanada per a menors de 12 anys

Sinopsi
A les altes esferes del món polític i empresarial, Elizabeth Sloane té una reputació formidable. Coneguda per la seva astúcia i els seus èxits sense parangó, sempre ha fet el que fos necessari per guanyar.

Què diu Xavi Sànchez a la revista Butxaca:
Hi ha pel·lícules que sota la seva aparença convencional amaguen molta més substància que d’altres amb més ínfules. El caso Sloane n’és un exemple paradigmàtic. Un film a primera vista sense nervi i de qualité amb la factura d’un bon artesà (John Madden, director de Shakespeare in Love) que sembla dissenyat pel lluïment de la seva actriu principal, una extraordinària Jessica Chastain, i per aconseguir diverses nominacions als Oscars (cosa que no va passar). Però darrere d’aquest embolcall de noms prestigiosos i acabat professional s’amaga una dissecció força salvatge de les clavegueres jurídiques i polítiques dels Estats Units. I només això, ja que també s’atreveix a posar com a protagonista un personatge que genera zero empaties amb el públic: l’advocada addicta a l’èxit i als ansiolítics que dóna nom a la cinta. Una operació inèdita en bona part del cine nord-americà recent mainstream, pròpia d’obres més arriscades i independents. Aquelles que no busquen connectar de forma ràpida amb l’audiència: el recurs fàcil de la identificació emocional entre l’espectador i el rol principal des del primer moment. Quelcom que aquí es defuig.
El rerefons d’El caso Sloane és política-ficció pura i se situa en la controvèrsia que genera l’ús de les armes de foc als Estats Units. Un conflicte ben descrit per la càmera sempre viva de Madden i el guio mordaç i sense concessions del debutant Jonathan Perera (apuntin aquest nom), que descriu amb precisió com funcionen els jocs de poder a les instàncies més altes de l’administració pública nord-americana i les tàctiques brutes que fan servir els bufets d’advocats més prestigiosos del país per aconseguir els seus objectius. Ara bé, en última instància, el millor d’aquest contundent retrat sobre els lobbies de pressió ianquis és el retrat fosc i enigmàtic d’Elizabeth Sloane (és una heroïna o una sociòpata?), i la idea d’exercir l’advocacia com si es tractés d’una performance d’art modern, un espectacle de fira o un número de circ mediàtic amb twist final inclòs.


Deixa un comentari

*