La buena esposa: 13, 14, 15 i 16 de desembre

Comprar Entrades

Dijous 13 de desembre a les 21 h
Divendres 14 de desembre a les 22 h
Dissabte 15 de desembre a les 20 h
Diumenge 16 de desembre a les 19 h

The Wife. 2017. Regne Unit-Suïssa-Estats Units. 100′.
Direcció: Björn Runge
Intèrprets: Glenn Close, Jonathan Pryce, Christian Slater, Max Irons, Harold Lloyd
Gènere: drama
VO en anglès subtitulada al castellà
No recomanada per a menors de 12 anys
Argument: Al darrere de Joe Castleman, prestigiós novel·lista, hi ha Joan Castleman, una bona esposa, de bellesa madura i natural: la dona perfecta. La Joan porta quaranta anys sacrificant els seus somnis en pro del seu matrimoni, però ha arribat al límit: davant el lliurament del Nobel de Literatura al seu marit, es debat entre desvelar o no el seu secret més ben guardat.

Glenn Close, superba, és la protagonista d’aquesta radiografia d’un matrimoni que s’enfonsa sota el pes de la fama i els retrets. Interpreta la Joan, esposa d’un celebrat novel·lista, Joe Castleman (Jonathan Pryce), que espera rebre ben aviat el premi Nobel de literatura. Frec a frec amb el ganàpia del seu fill (Max Irons), la parella americana vola a Estocolm per atendre la premsa, fer actes públics i assajos de la gala… tot i que els millors moments tenen lloc quan es troben a soles en la intimitat d’una habitació d’hotel.
Encara que la novel·la de Meg Wolitzer està escrita des del punt de vista de la Joan, la pel·lícula deixa que el personatge femení reprimeixi els sentiments, que van de l’afecte a la preocupació, del sentit del deure a la ira, en un subtext que l’actriu encaixa amb una elegància immensa. Els seus ulls escruten l’ambient, com si fes punteria a diana amb un dard que no arriba a llançar, mentre acompanya amb paciència el marit, que rep tota l’atenció.
Hi ha un quart personatge, en Nathaniel (Christian Slater), que escriu la biografia d’en Joe, i que observa des de l’ombra. Slater atorga al que hauria pogut ser un paper d’allò més estereotípic l’espurna d’una energia que brilla, especialment, en les escenes que comparteix amb Close. En realitat, tot té un to audaç i satíric, amb moments de comèdia, com quan els protagonistes desperten rodejats d’un grup de músics tradicionals que canten ‘Santa Lucia’ mentre van girant al voltant del llit.

 


Deixa un comentari


*